Programació Activitat Catifaire

EL PARLAMENT DE CATALUNYA DÓNA SUPORT AL RECONEIXAMENT DE LES CATIFES DE FLORS COM A PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DE LA UNESCO.

El Corpus Christi és una Festa mòbil del calendari religiós cristià. La data de celebració varia cada any en el calendari: se celebra onze dies després del dia de la Pasqua Granada o Pentecosta (descens de l’Esperit Sant sobre els Apòstols). Però alhora la Pentecosta s’escau set setmanes (50 dies) després del Diumenge de Pasqua (la resurrecció de Crist) i aquest s’escau sempre el diumenge posterior a la primera lluna plena de la primavera.

Sincerament, resulta més fàcil consultar al Google quin dia serà el dijous de Corpus, perquè sempre és en dijous. Ja ho deia la cançó de la Trinca “tres jueves brillan más que el sol: Jueves Santo, Corpus Christi y el dia de la Ascensión”. Pel 2024 serà el 30 de maig.

La Diada de Corpus va néixer amb la finalitat de proclamar i incrementar la fe dels catòlics en la presència real de Jesucrist en la Eucaristia. D’aquí que en la processó que es feia pels carrers, la Sagrada Forma, l’Hòstia Consagrada, s’exhibia en una custòdia sota pal·li, amb un caràcter molt solemne, seguint un ritual litúrgic propi, amb autoritats religioses, civils i militars, des dels temps del Papa Urbà IV que va instaurar la festivitat l’any 1.264.

En aquelles dates els carrers feien una ferum força considerable, de bestiar i deixalles humanes, de manera que per mitigar les pudors i fortors de l’ambient es posaven brancatges i flors boscanes sobretot oloroses per suavitzar-les, s’enramaven portes i finestres, es feien catifes de ginesta ben olorosa que exercia una certa profilaxi ambiental, per on passaria la processó després. “Per Corpus, festa i ginesta!” diu el refranyer popular.

Aquest és l’origen de la nostra festa de les catifes.

A Mollet es van fer catifes pels carrers per on passava la processó religiosa fins ben entrat el segle XX fins que va desaparèixer la processó i amb ella les catifes. Però aquesta tradició de cobrir els carrers amb flors i tot tipus de materials naturals fent dibuixos ha anat evolucionant i adquirint una personalitat pròpia més enllà del seu caràcter religiós, que alguns pobles encara conserven. Són famoses per exemple les catifes de flors de Sitges o La Garriga o també les Enramades d’Arbúcies.

El Casal Cultural de Mollet va recuperar la tradició de fer catifes de flors a partir de l’any 1.992, omplint la Rambla de catifes i olor de ginesta, fetes per diferents entitats del poble, donant-li un esperit integrador, obert a totes les cultures, laic i sense processó religiosa, ja que la desfeta la feia el Bestiari popular de la ciutat o bé les Colles del Ball de Gitanes.

I també associada a la tradició de les catifes hem recuperat la tradició de l’Ou com balla, un espectacle estètic format pel conjunt floral i sobretot cireres que decoren un brollador, i un ou fent filigranes damunt del raig d’aigua que hi raja.

El 2024 celebrarem a Mollet que portem 30 anys omplint la Rambla amb l’olor de les catifes de flors i 10 anys fent l’Ou com balla.

L’elaboració de les catifes és un procés complex, que implica moltes persones en un treball col·lectiu i en equip. Té unes característiques que podrien acostar-la a l’artesania, però va més enllà perquè és un element festiu, que ja és considerat art efímer.

Actualment, és una pràctica absolutament viva, que ha anat evolucionant i adaptant-se a la societat de cada moment. Es calcula que més del 60% dels pobles de Catalunya fan catifes de flors per Corpus espontàniament, ajuntant-se els veïns d’un carrer per Corpus per fer-les, la qual cosa demostra la vitalitat d’aquesta tradició, que s’ha anat laïcitzant.

Les entitats que ho han impulsat s’ha agrupat en la Federació Catalana de Catifaires.

Els catifaires tenen avui més capacitat organitzativa, participen en esdeveniments i trobades locals,  nacionals i internacionals amb altres catifaires, intercanviant tècniques, fent tallers divulgatius, buscant nous materials naturals i conservant l’esperit solidari i generós que els ha caracteritzat sempre, fent catifes de flors durant tot l’any, per celebrar qualsevol esdeveniment important, no només per Corpus Christi. Fem catifes al Palau de la Generalitat per la Diada Nacional, fem catifes per Nadal, fem catifes per Sant Jordi, fem catifes per La Marató de TV3, fem catifes demanant la pau per Ucraïna i per Palestina, hem fet catifes casolanes durant la pandèmia, catifes per la Sagrada Família, catifes per “Girona temps de flors”,......

Una part important de la rellevància que actualment ha adquirit l’art efímer català de crear catifes de flors, es deu a la tasca que duu a terme la Federació Catalana d’Entitats Catifaires, que des de fa 18 anys ha posat Catalunya al mapa del món catifaire, i treballa per consolidar un moviment social, cultural i artístic creat com una xarxa d’interacció cultural mundial. Des de Catalunya al món les catifes de flors catalanes es projecten arreu, a partir de les diversitats culturals, del patrimoni immaterial i en especial de la Cultura Popular.

A la Federació Catalana se li reconeix un lideratge públic i les seves obres són reconegudes internacionalment perquè assoleixen l’excel·lència, tant per la gran capacitat d’organització, de gestió i de mobilització, com per les obres creades arreu, des del Vaticà fins a Japó, Mèxic, Washington, Bèlgica (la Gran Place), Itàlia, Malta, Espanya, Singapur, l’Índia, Sicília, Korea, França, etc.

La Federació Catalana presideix la Coordinadora (CIDAE) de tots aquests països. I aquest fet, sovint desconegut i poc reconegut, crec que és d’una importància cabdal pel nostre País. Catalunya presideix la Coordinadora mundial CIDAE.

Des de la Federació Catalana de Catifaires hem impulsat tanmateix una candidatura internacional amb Mèxic, Malta, Bèlgica i Itàlia, per tal que les catifes de flors i altres elements naturals s’inscriguin a la Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. Una candidatura que es presentarà l’any 2024 i serà valorada el 2025.

El Comitè Científic del Congrés Catifaire celebrat aquest passat mes d´agost a Barcelona, amb la Federació Catalana d’amfitriona, que aplegà 30 països de tres continents, afirma en les seves conclusions: “El reconeixement de la UNESCO de les catifes com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat possibilita la creació d’indústries culturals i afavoreix el reconeixement de l’autoria de les obres d’art efímer. A més, incentiva la promoció del turisme cultural associat. Per tant, el compromís de les Entitats Catifaires, és clau per al seu futur”.

Per tots aquests motius el Parlament de Catalunya va donar suport el passat dijous 14 de desembre amb la quasi unanimitat de tots els grups polítics de la Cambra, a la Candidatura per a la inscripció de l’art efímer de crear catifes de flors i altres elements naturals com a Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO.

Tanmateix el Parlament de Catalunya va demanar al Govern de la Generalitat que treballi conjuntament amb la Federació Catalana de Catifaires per a fomentar la divulgació, dinamització i internacionalització d’aquest art efímer, així com el reconeixement dels seus valors socials, culturals i artístics.

Josep Cot i Call

Secretari de la Federació Catalana de Catifaires.